Títol: La controverse de Valladolid. Les hommes sont-ils tous égaux?

Autor: Jean-Claude Carrière.

Editorial: Belfond. Edició de butxaca.

Any: 1992.

Llengua: francès, també disponible en castellà.

Hi ha vegades en què un, al veure molts llibres en una llibreria, es satura, tira pel dret i agafa el primer que veu. Més si es té en compte que estàs a França i coneixes els típics cinc autors de tota la vida. Això pot eixir bé o malament, i en el cas de La controvèrsia de Valladolid m’ha eixit bé. És una novel·la històrica que es situa en els profunds i llargs debats que van tindre lloc a Espanya arrel del descobriment d’Amèrica sobre com tractar els indígenes. El propi subtítol del llibre ja és prou explícit: són tots els homes iguals?

L’autor ha recollit i rastrejat uns quants arxius i acaba donant vida a uns personatges, que realment van existir i els dóna veu intentant ser el més fidel possible a les postures que ells van defensar. El debat es polaritza entre el frare Bartolomé de Las Casas i el filòsof Ginès de Sepúlveda. El primer ha viatjat a Amèrica i ha tornat esgarrifat de les experiències allà viscudes i de la crueltat dels espanyols envers els pobles indígenes. El segon, amant de la polèmica, pretén publicar un llibre on exposa i justifica la inferioritat dels éssers trobats al altre costat del oceà. El cara a cara, que va tindre lloc a Valladolid i que havia d’aclarir la posició de l’Església, es manté igualat fins el final.

Il·lustra perfectament el que ha estat un dels majors genocidis de la història, del que un se’n pot enorgullir ben poc, però recordo que Sevilla va fer una expo en honor a tant “important” fet. I direu que tots els pobles estem plens de guerres i actes vergonyosos – i en algun cas són dies nacionals – però sincerament considero que aniquilar civilitzacions senceres és molt més que una simple batalla. Quantes barbaritats s’han fet en nom de Déu!